Cinesiteràpia activa

Activa assistida: s’entén com el següent pas en la mobilització d’una articulació. S’aconsella en aquells animals neurològics que requereixen de suport per sostenir-se en peus o en pacients que durant el moviment generin una tensió muscular tal que redueix el seu rang de moviment. Pot realitzar-se en estació, en cinta terrestre, o en aigua amb l’ajuda de suports i elements de subjecció.

Activa no assistida: és el moviment d’una articulació per mitjà de la contracció muscular activa. Es treballen els músculs agonistas i antagonistas mitjançant exercicis específics o circuits. El principal objectiu de la cinesitèrapia activa és la recuperació propioceptiva, els reflexos espinals, reeducació de la marxa, coordinació i equilibri durant la marxa juntament amb to i força dels músculs antigravitatoriss i de moviment.

Activa resistiva: consisteix en l’aplicació d’una força exterior oposada al moviment fisiològic de l’articulació. Poden usar-se peses, cintes elàstiques, dolls a contra corrent etc… Està contraindicada en fractures inestables, anquilosi, inflamacions o hèrnies discales agudes.