Laserteràpia
El làser és una tècnica que té els seus inicis en el 1970 partint d’estudis fets per *Bohr i *Plank. Però no és fins a 1967 que s’utilitza per primera vegada en Medicina per a finalitats quirúrgiques. A principis del 70-71, Mester observa que el làser de Ne-He té una acció estimulant i *cicatrizante de teixits.
Actualment, una de les aplicacions del làser terapèutic es centra en el control de múltiples patologies que cursen amb inflamació, infecció, picor, dolor etc.
És molt aconsellable en pacients que tenen una elevada sensació al dolor i no es deixen manipular durant la rehabilitació.
També és àmpliament utilitzat per a tot tipus de lesions que cursin amb inflamació d’origen no quirúrgic en animals de companyia o exòtics. (Dermatitis al·lèrgica, saculitis, granulomes per llepats, bursitis, tendinitis, hèrnies discals, gingivo-estomatitis felina, osteoartrosis, cistitis, otitis, ferides quirúrgiques, seromas…)
Quan s’aplica làser en la pell (dermis), aquesta l’absorbeix i es genera :
- Acció cel·lular: accelera la cicatrització, ossificació i reparació cel·lular, aporta ATP per a la síntesi de proteïnes i enzims, facilita l’arribada de substàncies *nutricias en el teixit lesionat i eliminació de toxines i metabòlits de deixalla.Acció *antinflamatoria: redueix el teixit fibrós i tracta l’edema.
- Acció analgèsica: eleva el llindar dolorós de les cèl·lules.
- Bioestimulació: augmenten i modula la resposta del sistema immunitari.
Totes aquestes particularitats es tradueixen en els següents beneficiosos per al pacient:
- Millora i promou la cicatrització de tot tipus de teixit (tou, ós, cartílag, etc)
- Alleuja i redueix el dolor i els espasmes/contractures musculars.
- Augmenta el rang i elasticitat de les articulacions.
- Redueix els símptomes de les malalties cròniques degeneratives.
- Millora la microcirculación i l’inmuno-modulació perifèrica.
El làser no és innocu i no pot aplicar-se prop de la glàndula tiroïdal, en teixits hemorrágicos, ferides infectades, tumors, regió precordial en cardiópatas, femelles gestants, etc…
Termotèrapia i criotèrapia
Fred: té un efecte superficial, segons el temps i element refrigerant que emprem podem aconseguir disminuir la inflamació aguda o produir analgèsia. Sempre s’aplica a l’inici d’un procés inflamatori. Està contraindicat en inflamacions agudes d’origen immunològic, infecciós o desconegut. S’ha de tenir especial cura en diabetis, cardiópatas, pacients molt joves o afeblits pels efectes sistèmics (augment de la pressió sanguínia, augment freqüència cardíaca, augment taxa respiratòria, etc)
Calor: igual que el fred produeix un efecte superficial. Té efectes locals; vasodilatació, increment del fluxe sanguini i limfàtic, millora l’ aportació d’oxigen, nutrients i metabòlits, analgèsia, sedació de nervis motors i sensitius perifèrics, disminució de la rigidesa del teixit, disminució d’espasmes musculars, i efectes sistèmics, tals com; sudoració, panteix, hipotensió, increment del pols, increment de l’excreció renal, increment taxa respiratòria etc. Pot aplicar-se mitjançant gels de calor o llum infraroja.
Hidroteràpia
Gràcies a l’ajuda de les diferents propietats de l’aigua (la densitat relativa, la flotació, la viscositat, la resistència, la pressió hidrostàtica i la tensió superficial), aquest mitjà aporta una multitud d’avantatges que permeten:
- Enfortir la massa muscular
- Augmentar la resistència muscular
- Incrementar la resistència cardiovascular
- Proporcionar major agilitat i rang de moviment
- Reduir el dolor
- Sensació de benestar
Principalment està indicada per:
- Recuperació de cirurgies ortopèdiques i neurològiques
- Alteracions neurològiques (hèrnies discals cròniques, neuràlgies, etc)
- Tendinitis
- Entrenament esportiu
- Reacondicionamiento del dolor après i falta de recolzament
- Disminució dels arcs articulars
- Pèrdues d’equilibri i propiocepció (síndrome vestibular, paràlisi dels nervis perifèrics…)
Hem de tenir especial cura quan els pacients poregosos, en cicatrius recents, en pacients amb baixa condició cardiovascular o animals amb fatiga muscular avançada.
Per a això, el veterinari rehabilitador adaptarà el temps i nivell d’aigua per treballar els diferents objectius.
Recomanem treballar amb arnés flotador i amb assistència terapèutica sempre.
Hi ha diferents tipus de hidroterapia (piscina, fonts naturals d’aigua, cinta subaqüàtica…), serà el veterinari rehabilitador qui esculli segons necessitats la més adequada perquè cadascuna té diferents indicacions.
